La Menopausa

Què és la menopausa?

Menopausa només significa data de l’última menstruació. El procés natural d’envelliment no és la conseqüència de la menopausa, sinó la causa.
Sovint els mitjans de comunicació ens bombardegen amb notícies sobre nous tractaments per als “problemes” de la menopausa i sobre la necessitat dels tractaments, creant en moltes dones la sensació que es tracta d’una malaltia.

En realitat, la menopausa marca l’inici d’una nova etapa en la vida fisiològica de la dona i sol coincidir amb una època de la vida marcada per canvis importants: envelliment i necessitat de cuidar els pares, independització dels fills, envelliment propi i del marit …

Quan arriba

L’edat en què es presenta la menopausa sembla que depèn d’un procés d’identificació familiar (psicològic o d’hàbits) més que heretat, encara que també pot haver-hi una tendència hereditària. L’edat mitjana a Espanya és als 48 anys, però qualsevol data entre els 45 i els 55 anys es considera normal.
L’abús de l’alcohol, del tabac, una alimentació deficient poden avançar-la.

Els criteris diagnòstics de menopausa són:

* més de 12 mesos sense menstruació
* més de 6 mesos sense menstruació, amb símptomes suggestius de menopausa (sufocacions, canvis anteriors en els cicles menstruals: cicles irregulars, regles anteriors més abundants o escasses …, canvis de caràcter, rampes a les cames …)
* un nivell de FSH (hormona fol·licle estimulant, és a dir, estimulant l’ovari) en sang superior a 35-40 UI / l

Canvis físics

Fogots o suors.
És una sensació sobtada de calor a la part superior del cos seguida de suor i fred. De vegades s’acompanya d’una acceleració del pols (palpitacions) i enrogiment. Pot durar de mig a dos minuts i desapareix tan ràpid com ha vingut. Molts fogots només els  nota la dona.
Són molt variables, tant en tipus de sensació com en intensitat i freqüència. En moltes dones és només una sensació de calor encara que per algunes pot arribar a ser una molèstia important.
És interessant saber que en algunes cultures els símptomes de la menopausa són desconeguts. Per exemple, les dones maies no tenen sufocacions ni altres símptomes encara que les seves xifres d’estrògens són les mateixes que les de la resta de dones.

Un mite de la menopausa és creure que de sobte desapareixen tots els estrògens. El que passa és tan sols una disminució dels estrògens necessaris per tirar endavant un embaràs, però l’organisme de la dona segueix fabricant petites quantitats d’estrògens, bàsicament d’altres fonts (greix corporal principalment).

Osteoporosi

Es diu que a partir dels 20 anys es perd massa òssia. I això succeeix tant en homes com en dones, amb matisos diferents que depenen tant del sexe com de l’alimentació i activitat física.
En la majoria de casos, l’exercici i una dieta adequades són suficients per prevenir l’osteoporosi.

En casos especials s’ha d’estar més atenta:
. mare amb diagnòstic d’osteoporosi
. menopausa precoç (abans dels 40 anys)
. diabetis tipus I
. tractament prolongat amb corticoides, amb anticonvulsivants o liti
. malalties que provoquin osteoporosi

És important saber que la densitometria mesura la concentració, la quantitat de calci en l’os, no la qualitat de l’os ni de la seva estructura ni la quantitat dels altres components de l’os (fòsfor, altres minerals, col·lagen i altres proteïnes .
Alguns estudis han relacionat l’excés de calci en la dieta amb un major risc de fractures.
Cal tenir en compte que hi ha diferents models d’aparells que mesuren la densitat òssia, amb valors de referència diferents dels uns als altres, és a dir, no equiparables. Si bé tenen en compte la talla i el pes, no tenen en compte la complexió física.
A més, en alguns casos s’utilitzen quadres estàndard de referència d’altres països, no útils per a valorar a les dones de la nostra zona.

La sexualitat

La menopausa és només la fi de l’edat reproductiva. La possibilitat de sentir el plaer sexual dura tota la vida. Algunes dones viuen un augment de la seva sexualitat i libido, en desaparèixer la por a un embaràs no desitjat. Altres vegades pot millorar la relació sexual amb la parella masculina ja que en l’home amb l’edat també van sorgint canvis que modifiquen la seva reacció davant la sexualitat amb normalment una major capacitat de donar plaer a la seva parella en disminuir la seva urgència per a l’orgasme.

La sequedat vaginal

La sequedat vaginal és perquè les parets de la vagina es tornen més primes i menys humides a causa del baix nivell d’estrògens i això pot produir una sensació de sequedat i coïssor. La sensació de sequedat no és progressiva ni irreversible i ha moltes maneres de lubrificar la nostra vagina.
L’aplicació d’estrògens tòpics mai està justificada de manera continuada.
Entre les diferents possibilitats podem citar:
-Iogurt natural
-Lubricants naturals a base d’olis suaus (oli d’ametlles dolces …)
-Gels i cremes hidratants vaginals sense hormones (Replens, Rosaltrof vaginal, etc.)
És millor evitar les cremes greixoses i vaselines perquè perjudiquen la mucosa vaginal.

L’augment de pes

L’augment de pes és un tema complex.

Causes:
-Disminució progressiva de l’exercici físic.
-Canvis en l’alimentació.
-Canvis hormonals. Les cèl·lules grasses produeixen estrògens i algunes teories recolzen la idea que l’augment de pes és una defensa adaptativa de l’organisme per fabricar d’una altra manera els estrògens que els ovaris ja no produeixen.
-Altres causes mèdiques o psicològiques.
Les dues primeres són les que millor podem gestionar si ens ho proposem.

Tractament convencional

El tractament hormonal substitutiu es basa en els estrògens. La progesterona es dóna per compensar alguns efectes secundaris dels estrògens.
Els estrògens només disminueixen algun dels símptomes de la menopausa, i el seu efecte protector cardiovascular i davant de l’osteoporosi desapareix ràpidament en deixar de prendre’ls, justament en l’edat més avançada en què aquests riscos són més grans.
Actualment la majoria de ginecòlegs desaconsellen el tractament hormonal substitutiu, tant farmacològic com amb isoflavones de soja (que és diferent que el consum de soja o derivats (llet de soja, tofu, etc.)) perquè s’ha relacionat amb un augment del risc de patir càncer ginecològic.

Contraindicacions absolutes del tractament hormonal substitutiu: antecedents de càncer de mama o d’endometri (úter), hemorràgia uterina de causa desconeguda, antecedents de tromboflebitis o tromboembolismes, malaltia hepàtica aguda, síndrome de Dubin-Johnson (malaltia congènita que afecta el metabolisme de la bil.lirubina)
Un altre cas és la menopausa quirúrgica, perquè en aquesta situació la caiguda brusca dels nivells hormonals no dóna temps a l’organisme a reorganitzar-se i en aquest cas pot estar indicat fer un tractament hormonal substitutiu sota estricte control mèdic, encara que no hi ha consens en la seva durada.

Qüestions a tenir en compte:

Alimentació: sana i variada, amb abundància de vegetals. Els crus són una gran font de vitamines i minerals de fàcil assimilació.

Exercici: Caminar una hora diària és una bona elecció. També és un bon moment per fer excursions i passejades o reprendre o aprendre un esport que ens agradi.

Per disminuir els fogots: no abrigar-se en excés, alimentació rica en soja i derivats, fonts de vitamina E: fruits secs crus, germinats, germen de blat. No estar massa hores sense menjar. Relaxació i / o meditació.

Els canvis d’humor, depressió, irritabilitat, Pensar quins canvis volem fer en la nostra vida per sentir-nos millor. Començar un projecte que ens il·lusioni. Reprendre velles amistats. Grup de dones.

L’insomni. Una estona de relax abans d’anar a dormir. Un passeig. Un got de llet tèbia o un plàtan. Una dutxa tèbia. Fer l’amor. Anotar en una llibreta els pensaments que ens distreuen per “arxivar-los” fins al dia següent.