L’Adolescència

Podem dir que l’adolescència va des dels 12-14 anys fins els 18-21 anys aproximadament.

El/la adolescent segueix ampliant el seu cercle vital: els amics i la vida social independent de la família. Segueix necessitant els pares, però per poder seguir-se desenvolupant li cal guanyar autonomia. A nivell de creixement físic és una etapa de poca estabilitat, els canvis són bruscos. A nivell emocional és característica la variabilitat i la inestabilitat.

Resulta tòpic dir que un adolescent és imprevisible. Pel matí pot estar insuportable, al migdia encantador i al vespre ja ho veurem. A nivell de salut en general tenen una gran resistència, sembla que ho aguantint tot.

Els motius de consulta més freqüents són: acné, apatia/cansament, alèrgies, les noies poden con sultar en el millor dels casos per l’inici de les relacions sexuals.

En la relació amb l’adolescent hi ha dues idees clau que solen ser útils, especialment quan hi ha situacions difícils: llibertat amb responsabilitat iconfirmar l’espai pel diàleg i l’afecte.

Quan els fills creixen, ens ofereixen una gran oportunitat per tal de crèixer també nosaltres. El principi de “deixar espai i saber establir límits” és tant o més important que en la infància; és bo que l’adolescent participi activament en la presa de decisions que li afecten més directament, com per exemple activitats en el temps lliure familiar i personal, participació en les tasques de la casa, etc.

Facilitar i potenciar lo positiu de l’adolescència: la il.lusió, l’idealisme, el descobriment autònom de la vida, l’espontaneïtat, el desig d’un món millor…

Una proposta: pregunteu als vostres fills adolescents què en pensen de tot això, com veuen la (seva) adolescència

HIGIENE I ALIMENTACIÓ

Sobre la higiene personal, al principi de l’adolescència sovint se’ls hi ha de demanar, insistir i a vegades obligar a dutxar-se, talment com si el quarto de bany fos una sala de tortura.

El millor és establir uns mínims i no preocupar-se’n, en pocs anys això canviarà i se’ls hi haurà de demanar, etc., que surtin del quarto de bany. Educar sobre la importància de que l’habitació estigui ben ventilada i prou neta (encara que ben segur que no coïncidirem amb els criteris). Respectar la seva intimitat.

En quant a l’alimentació, a l’adolescència la necessitat de nutrients és més elevada pel ràpid desenvolupament físic. Augmentar les quantitats de cereals integrals, fruits secs, lactis, (carn i peix augmentar-la amb moderació), mantenint l’equilibri i sense oblidar les verdures, amanides, fruita i llegums. Convidar-los a que participin a la cuina i recompensar i agraïr els seus esforços. Sobre el “menjar escombraries”. Sol preocupar als pares més conscients de la importància d’una alimentació sana. El problema de l’anomenat “menjar escombraries” és que acostumen a ser productes molt refinats, rics en greixos i sucres, plens d’additius i de baixa qualitat nutricional. Si la base de la seva alimentació és correcta, tot i que és molt millor evitar-los ells difícilment en passaran si van amb els amics a un lloc de menjar-ràpid, si és màxim un cop per setmana i casa mengen bé tampoc no passa res. Un punt apart són els adolescents amb dificul-tats de concentració, agressivitat, problemes de pes o de salut: han d’evitar especialment les begudes carbòniques dolces i els productes amb sucres en general. L’alcohol, el tabac, el consum de drogues. Parlar amb els fills, preguntar-los-hi què en pensen ja des d’ABANS de l’adolescència, informar-los i informar-se. Demanar xerrades per pares a l’AMPA de l’escola.

És ell/ella qui ha de tenir-ho clar. Sempre hi ha un “perquè”. La millor prevenció és la informació i fomentar la seva AUTOESTIMA.

SITUACIONS ESPECÍFIQUES

–La relació amb la família. Passa per altibaixos tant a nivell de comunicació, com de convivència, activitats, etc., o de manifestacions d’afecte. Depèn de molts factors: la personalitat de l’adolescent, el tipus de vida familiar, la relació amb la família més àmplia, l’edat. Sobre tot en la primera etapa de l’adolescència ens trobem amb els enfrontaments i discusions. Buscar el moment oportú per parlar, per abraçar, per discutir, per arribar a acords.

No “enganxar-se” ni discutir quan l’adolescent provoca o està o estem enfadats, després, més tard, amb els ànims més calmats, serà el moment de parlar i deixar les coses clares. Compte!, després vol dir després, no deixar-ho estar.

–Els amics i el grup. És comú la preocupació dels pares pels amics/amigues del fill/filla adolescent. La gran majoria de nois i noies saben triar, no són éssers indefensos. Una altra preocupació dels pares és l’adolescent solitari. Diferenciar si és una etapa concreta o no, parlar amb el tutor per saber si està integrat al grup, comunicar-se amb l’adolescent. Hi ha adolescents que necessiten temps per ells mateixos, d’altres pel contrari necessiten comunicar-se constantment amb els amics: personalitats que es van manifestant i definint.

–La sexualitat. Les estadístiques varien molt, però sembla ser que en la nostra societat la meitat dels nois i noies de 16 anys han tingut relacions sexuals i la gran majoria als 18 anys.

A les escoles es dóna una informació necessària però insuficient i els pares hem d’anar parlant els temes de la sexualitat amb els nostres fills des de nens, a un nivell adaptat al seu. Punts a tractar amb ells (no els aprofundirem aquí donada la seva amplitud, al final hi ha una bibliografia general): Relacionar sexualitat i amor. Parlar de les relacions sexuals com a vincle. Els diferents aspectes del llenguatge sexual: els petons, les carícies, la masturbació, el coit. Els anticonceptius: el preservatiu, els anticonceptius orals, d’altres. Les malalties de transmissió sexual, la Sida.

PROBLEMES DE SALUT

L’acnè. Hi ha un factor hormonal i emocional. L’alimentació inadequada, que carrega els òrgans d’eliminació (ronyons, fetge) afavoreix i agreuja l’acnè. També la inseguretat en la auto-imatge afavoreix l’acnè, és com amagar-se darrera l’erupció, i això empitjora l’auto-imatge i es tanca el cercle.

Alimentació: observar quins aliments concrets l’empitjoren: sobre tot llet/làctics i cereals amb gluten, greixos, xocolata, sucre, embotits, llet i limitar-los o evitar-los. Augmentar el consum d’amanides i les fonts de vitamines del grup B: germen de blat, llevat de cervesa, fruits secs. Beure molta aigua. Netejar bé la cara amb sabó vegetal. També són útils les mascaretes a base de iogurt, argila blanca (caolí), llevat de cervesa. L’astènia/apatia . En general no és greu. Sol anar lligada als canvis hormonals, avorriment, manca d’exercici, o pel contrari descans insuficient, anèmia, tensió arterial baixa. Si no es troba la causa o és persistent, és el moment de consultar al professional. L’anorèxia. És un trastorn greu de l’alimentació, crònic, pel qual cal demanar ajuda professional en quan es sospiti. És una malaltia en augment, tant en noies com en nois, inclús nens. Es pot tractar amb homeopatia però al mateix temps necessita ajuda psicològica especialitzada, en un abordatge multidisciplinar. Pot ser difícil de diagnosticar en fases inicials, doncs la noia o noi ho nega i amaga. Signes d’alerta: parla en excès del menjar i després menja poc, es preocupa per les calories, es torna molt selectiu, fa veure que menja però menja poc, després de menjar va al quarto de bany a provocar-se el vòmit (buscar restes a la tassa del vàter), ungles i dents poden estar atacats per l’acidesa del vòmit, es veu gras tot i no estar-ho, vol fer dieta sense motiu, pren laxants…

Bibliografia.

– ¡Socorro! Tengo un hijo adolescente. R.T.Bayard, J.Bayard, Ediciones Temas de Hoy, Madrid     1998
– La edad del pavo. Alejandra Vallejo-Nagera. Ediciones Temas de Hoy, Madrid 1997.
– Cómo ayudar a su hija adolescente. Mary Pipher, Amat Editorial, Barcelona 1999.
– Una relació: pares i fills. Dr. Joan Corbella, Columna, Barcelona 1993.
– Tu sexo es tuyo. Sylvia de Béjar. Plaza Janés, Barcelona 2001
– La sexualidad integral de la pareja. Aprender a vivir juntos. Tomás Priego, Cosme Puerto. Ed. San Pablo, 2001