La Vellesa: Bellesa de la “3a. edat”

El concepte mateix de vellesa o ancianitat varia segons l’època i les cultures. Les mateixes paraules han adquirit una connotació una mica negativa (s’exalta la joventut i tot el que simbolitza i es nega o aparta l’ancianitat), ningú no vol ser “vell” i així fem servir l’eufemisme “tercera edat”. I em demano, quines són la primera i la segona?

Així doncs, un primer pas cap a una vellesa sana pot començar amb la reivindicació positiva que només alguns fan de les paraules vell/a i ancià/na.

Avui, podem celebrar el 50 aniversari amb una festa especial, però ningú a Europa al menys es considera o considera vella una persona amb aquesta edat. A partir dels 65 anys…només per jubilar-se.

A Mèxic, fer 50 anys encara pot significar entrar a formar part del Consell d’Ancians i Ancianes de la comunitat.

D’altra banda, els darrers 30-40 anys les expectatives i qualitat de vida de la gran part d’ancians ha canviat de manera força radical, tot i que en direccions diferents,

1. Els vells o “gent gran” (un altre terme) es resignen cada vegada menys a una pèrdua d’iniciativa i activitat: voluntariats, viatges i excursions, casals; cal afegir-hi el suport pels fills i els néts des de la crisi econòmica.
2. L’augment de l’esperança de vida fins els 85 anys les dones i 78 anys els homes.
3. Sempre hi ha hagut vells i velles sols, sobre tot dones. Canvis en els costums i valors com desig d’independència tant per part dels vells com dels seus fills; pisos amb poc espai, ritmes de vida diferents i atrafegats hi influeixen.
4. Hi ha més persones amb malalties degeneratives i de desgast, cròniques, amb tractaments i abordatges que influeixen molt en la qualitat de vida: artrosi, sordesa, problemes de visió, cardiopaties, Alzheimer, MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica), diabetis, malalties iatrogèniques (degudes a tractaments mèdics), infart, embòlies…
5. Els avis sovint cuiden dels néts petits o malalts i sovint tenen encara uns pares ancians a qui cuidar.
6. A causa de la crisi econòmica, famílies senceres a l’atur van a viure amb els avis que els mantenen amb la pensió; i casos d’ancians que surten de les residències i tornen a casa pel mateix.

La jubilació pròpia o de la parella, la mort dels pares, el naixement del primer nét, pot marcar sovint un moment psicològic d’entrada a la vellesa. Fixem-nos que són esdeveniments socials, tot i que molt propers no inherents a la persona. Altres vegades és una malaltia incapacitant o la pèrdua progressiva de la percepció de salut, “el cap tira però el cos no segueix” és una queixa típica. Els més importants solen ser la jubilació i les malalties incapacitants.

Amb tot, el pitjor és sentir-se vell interiorment.

HIGIENE I ALIMENTACIÓ

La higiene i la cura del cos segueixen sent tant o més importants: dutxa, cura del cabell, les dents, les ungles (d’especial importància en la diabetis i problemes circulatoris).

Fer exercici a l’aire lliure (ni que sigui passejar), que toqui l’aire i el sol. El ioga, tai-xi, ball, excursions, natació, esports tranquils aporten innombrables avantatges.

Cuidar l’aspecte físic, encara que faci mandra o sembli que “total per a què”, és més important del que sembla, fins i tot si sembla que l’ancià malalt no ho valora quan el que passa és que no pot expressar (Alzheimer, ictus).

ALIMENTACIÓ

En general serveixen les mateixes pautes que en l’edat adulta, però cal vigilar una ingesta suficient de proteïnes i líquids, tenint en compte que es va perdent la sensació de set -però no la necessitat d’aigua-, i que juntament amb una assimilació més petita de les proteïnes de la dieta trobem que les proteïnes vénen menys de gust, sobre tot les carns i peixos.

Donar valor als aliments digeribles i assimilables amb facilitat (amanides i aliments cuinats a la planxa, al vapor, bullits, en papillota, o guisats amb poc greix i amb herbes aromàtiques com a condiments, limitant la sal i greixos saturats; sense oblidar la fruita.

Fer una dieta el més variada i agradable a la vista possible, amb moderació en la quantitat; és millor fer 4-5 àpats lleugers que 2-3 de més copiosos.

Prevenir el estrenyiment amb prou líquids, aliments rics en fibra i no oblidar els greixos saludables (oli d’oliva verge extra cru, fruits secs, peixos grasos)

Fonts naturals de calci: làctics, però sobre tot cereals integrals, verdures, amanides, fruita, fruits secs.

SITUACIONS ESPECÍFIQUES

–Prevenir les caigudes: calçat còmode, fer exercici per mantenir al màxim l’agilitat i l’equilibri, bona il.luminació als desnivells i escales, plat de dutxa en lloc de banyera, nanses i si cal cadires a la dutxa.

–Cura dels òrgans dels sentits:

–la vista: vista cansada, cataractes, glaucoma, són problemes a controlar.

–l’oïda: vigilar i tractar els taps de cera amb mitjans naturals (oli, escalfor, aigua oxigenada)

–l’olfacte i el gust, la dentadura: cuidar la boca i les dents és molt important donat que repercuteix en la nutrició (poder mastegar bé), no tenir focus d’infecció a la boca (càries, genives malaltes), poder gaudir millor del menjar al poder mastegar el que agrada; una bona sexualitat.

–el tacte:  la pell seca: beure prou líquids, a la vellesa minva la percepció de set i per tant augmenta el risc de deshidratació; cuidar la pell amb olis i cremes hidratants.

Una dutxa diària, més no cal, ja que és contraproduent fer servir sabó cada dia, doncs deixa la pell sense protecció. La dutxa és vitalitzant i arrossega la càrrega elèctrica que acumulem durant el dia.

Els problemes de circulació perifèrica (varices, úlceres varicoses): evitar la calor excessiva, roba ajustada, gomes; reposar amb les cames alçades, fer exercici, banys alternants amb aigua freda i calenta amb predomini de la freda, per estimular la circulació; passejar al trencant de les onades, crema d’Hamamelis pels problemes lleus de varius, tractament homeopàtic en els casos moderats i a voltes greus; cirurgia en els casos molt greus.

Pels problemes d’incontinència la rehabilitació del sòl pelvià en mans de fisioterapeutes especialitzats dóna molt bons resultats, també després de cirurgia de la pròstata i de la bufeta de la orina.

LA SALUT EMOCIONAL

1-És a la vellesa quan es nota més les repercussions de la vida que hem dut: a nivell emocional,        d’alimentació, d’exercici, de cura de la salut i tractament de les malalties.

2-Una actitud mental positiva es manté o s’aprèn.

3-Reconèixer i tractar adequadament les depressions, que moltes vegades passen desapercebudes   o s’accepten com inevitables. L’apatia, el desànim i manca d’il.lusió, les ganes de plorar, els           canvis bruscos d’humor, l’insomni o la son exagerades, la pèrdua de gana o la gana exagerada,       poden ser senyals d’una depressió.

La depressió pot tenir una causa emocional, orgànica o de manca de nutrients, i s’ha de tractar segons la causa o les causes. El tractament homeopàtic individualitzat i un suport psicològic professional són opcions de primera elecció.

No confondre amb la tristesa per situacions de dol (tema tractat en un altre capítol)

4-Relacionar-se amb les amistats, fer nous amics, fer un voluntariat, compartir.

5-Tenir una vida personal pròpia, no viure només en funció de la parella o dels fills i néts: estudiar    o aprendre una vocació frustrada o algun aprenentatge que hi estigui relacionat, cultivar una          afició.

6-Evitar la soledat i aprendre a conviure-hi.

7-Elaborar el dol dels pares que marxen, la parella, amics i persones de la mateixa edat i donar-se    temps i espai, amb tot el que comporta.

8-Cultivar la vida interior i transcendent, cadascú segons les seves conviccions i creences.