L’Edat adulta

Comment are off

En certa manera és l’edat de la responsabilitat: independència de la família, creació de una família pròpia, el treball, cuidar dels fills, tenir cura dels pares, la manca de temps lliure. Sol ser l’edat, fins i tot en la nostra època tan canviant, del sedentarisme, tant físic com mental i emocional. Això és un esquema molt general que ens ajuda a situar i entendre moltes situacions de crisis tant emocionals com físiques.

A grosso modo podem dividir-la en 2 meitats:

Dels 20 als 40-45 anys: independència, vida laboral, parella, fills petits, disminució de la independència personal degut als compromisos.

Dels 40-45 anys als 60-65: conseqüències de l‘estrès, del sedentarisme i mala alimentació de tota la vida,  replantejament de l’escala de valors, sovint recerca d’un creixement espiritual personal. Es fan és freqüents les malalties cròniques i degeneratives: de l’esquelet (artritis, artrosi, osteoporosi), del cor (infarts, mal funcionament), tumors benignes i cancerosos, bronquitis cròniques amb les seves conseqüències. Menopausa i pitopausa en el seu sentit més estricte i més ampli, etc.

Les situacions de dol, per pèrdues de pares i amics van augmentant i ens poden facilitar el replantejament de l’escala de prioritats de la vida.

Cada etapa de la vida, i també l’edat adulta, són etapes de creixement, evolució i creativitat personal.

 

HIGIENE  I ALIMENTACIÓ

 Moderar o evitar el consum d’alcohol, cafè, aliments refinats, televisió, etc.

Els fumadors deixar de fumar. És cert que molts cops no és gens fàcil, cal estar ben motivat per deixar el tabac, en general cal ajuda, hi ha diferents mètodes a l’abast, entre ells l’acupuntura i l’homeopatia.

Podem dir que hi ha dos tipus de fumadors: els fumadors “socials”, que no estan realment “enganxats”: es coneixen per què el nombre de cigarretes que fumen oscil.la molt segons les circumstàncies i moments, normalment en companyia i poden deixar de fumar de cop i sols. Ells diuen que és qüestió de fer el pas i per a ells ho és.

L’altre tipus de fumadors per una predisposició genètico-metabòlica desenvolupen una autèntica dependència física i psíquica, amb una necessitat real de fumar per mantenir no només els nivells de nicotina, etc., bastant independentment de les circumstàncies externes i no poden deixar de fumar sols i de cop.

 

L’ALIMENTACIÓ

Pel que fa a l’alimentació, la necessitat d’aliments disminueix si ens referim a les quantitats/mida de ració les proteïnes i carbohidrats, doncs l’adult es renova a nivell d’estructura física però ja ha acabat el desenvolupament i no acostuma a tenir tanta activitat física com l’adolescent. És diferent el cas de les dones durant l’embaràs i alletament, per raons òbvies. En canvi, és important recordar que les necessitats dels nutrients qualitatius -o micro-nutrients, és a dir, enzims (substàncies que intervenen en la digestió i assimilació dels aliments), vitamines i oligoelements (magnesio,seleni…) i un llarg etcètera que ha anat en augment, no minva sinó al contrari.

L’abundància d’aliments crus en l’alimentació (amanides, fruites) ens garantirà gran part de les vitamines, enzims i oligoelements necessaris, fonamentals per a retardar i alentir el procés d’envelliment i per a prevenir malalties degeneratives.  

Assegurar quantitats òptimes de vitamines A, C, E i seleni (potents antioxidants): en general les trobem als aliments crus, fruits oleaginosos -crus, per descomptat-, germinats, cereals integrals.

Les nous són una bona font de seleni. El seleni és un protector cel·lular cara a l’envelliment i el càncer.

Beure prou líquids. Un got o dos de líquids calents (infusions, brou vegetal) ajuden a eliminar toxines i faciliten el funcionament dels ronyons. Se sol recomanar  beure entre 1,5-2 litres d’aigua o líquids al dia, però depèn de molts altres factors, com per exemple el contingut en aigua dels aliments.

Fer exercici, practicar algun esport. Un mínim és un passeig a bon ritme d’una hora tres cops per setmana; millor si és més.

 

SITUACIONS ESPECÍFIQUES

-Malalties cròniques i degeneratives. El tractament homeopàtic sempre ha de ser individualitzat. Els resultat és millor en malalties cròniques que en processos degeneratius, perquè hi ha menys lesió i destrucció d’òrgans; també i lògicament quan el temps d’evolució és més curt.

Quan hi ha antecedents familiars importants de càncer, infart de miocardi, embòlies, artrosi, malalties autoimmunes, còlics renals o hepàtics (gairebé sempre per pedres o sorra) el/la metge homeòpata sempre ho té en compte en el tractament constitucional o de fons.

-Quan estudiem les mesures preventives de les malalties cròniques i degeneratives tornem a veure la importància de l’alimentació, la higiene física i emocional, saber portar bé les situacions d’estrès doncs encara que cada cop es van coneixent més els factors genètics que predisposen a moltes malalties, aquests factors genètics necessiten uns factors desencadenants (EPIGENÈTICA) derivats de l’alimentació inadequada i desvitalitzada, excés d’estrès o estrès mal portat, actituds emocionals autodestructives, manca d’exercici o descans, etc.

-Importància de l’actitud mental positiva. Enfocar-nos en els potencials, les possibilitats, les solucions, en lloc d’en les carències, els inconvenients  o dificultats, els problemes.

-La menopausa i la pitopausa. Se situa tant en els homes com en les dones entre els 45-55 anys. La última generació es va desplaçant cap els 50-60 anys. És una etapa de canvis que es caracteritza i reconeix -de forma una mica simplista- sobre tot pels canvis hormonals, més estudiats en la dona que en l’home. En la dona coincideix amb el final de la menstruació.

El tractament homeopàtic hauria de ser de primera elecció quan hi ha problemes de salut lligats a la menopausa. És interessant saber que les dones d’algunes cultures no coneixen els trastorns bastant comuns de la nostra civilització atribuïts a la menopausa (fogots, insomni, irritabilitat, depressió, augment de pes, sequedat de les mucoses…)

En els homes, tot i que s’ha estudiat  molt menys, també hi ha uns canvis, que a nivell de sexualitat solen ser d’enlentiment de la resposta sexual, disminució de la libido, tot i que pot haver-hi un augment lligat a una recerca de reafirmació d’una virilitat entesa com sinònim de potència copulatòria, insomni (o augment de la son, sobre tot davant el televisor), irritabilitat o desànim, augment de pes, problemes amb la pròstata.

Finalment dir que algunes o bastantes d’aquestes situacions poden coincidir en el temps amb la meno/pitopausa però probablement siguin degudes a altres factors socio-culturals i ambientals.

 

Ús de cookies

Per poder millorar els nostres serveis, utilitzem cookies de tercers. Si continues navegant, considerem que acceptes la utilització. Més informació aquí. ACEPTAR