El Dol

Comment are off

El dol és el procés amb el que elaborem i assumim -més o menys com millor podem- la mort d’un ésser estimat (en sentit més ampli és el procés d’elaboració d’una pèrdua emocional). A la nostra societat, tant el naixement com la mort s’han medicalitzat fins a l’extrem de ser-nos alienats. En el cas del procés de la mort d’un ésser estimat, el tabú porta sovint a reaccions dominades per la ignorància, la por a lo desconegut i la por a la pròpia mort. Avui dia no resulta gens estrany conèixer adults i inclús vells que mai no han vist morir a ningú. Tal vegada nosaltres mateixos…

Més important que l’aportar informació respecte a lo que sabem avui dia sobre el morir i el dol, és compartir experiències i aprendre a enfocar el dol d’una forma positiva i com a font de creixement i de vida.

L’elaboració del dol és una tasca personal i inaplaçable.

Els següents elements de reflexió poden ser un bon punt de partida tan si més o menys recentment hem sofert la mort d’un ésser estimat com si hem d’acompanyar algú que es troba en aquesta situació: -Si ens sentim desbordats hem de saber demanar ajuda. Aquesta ajuda pot ser de familiars o amics o grups de dol si és un dol normal o professional si el dol és patològic.
-Es considera normal necessitar el plaç d’un any per elaborar el dol. És un procés.
-Paper dels ritus del dol. Dependran de les creences personals i culturals de cadascú. A la nostra societat s’han difuminat i canviat molt els darrers anys. Hem de trobar la manera personal de re-aprendre’ls o crear-ne de nous, com per exemple escriure una carta o escrit dirigit a l’ésser estimat mort.
-Cal distingir el dol normal i el dol patològic. Dependrà de la durada, la intensitat i l’afectació que suposi en la vida personal.

Etapes del dol:

– reconèixer la pèrdua
– expressar els sentiments
– reconstruir el món intern ferit: reafirmar la vida
– obrir-se a noves relacions i interessos

Com acompanyar (Pangrazzi):
Familiaritzar-se amb el procés de dol
Evitar les frases fetes
Acollir i provocar el desfogament
Revaloritzar els signes de presència i proximitat
Mantenir els contactes
Cultivar els records
Ajudar a fer eleccions i prendre decisions
Ser símbols d’esperança
Mobilitzar els recursos comunitaris: família, amics, veïns, comunitat
Ajudar a descobrir nous motius per viure

Bibliografia

– Per una mort més humana. Jordi Llimona. Edicions 62, Barcelona 1991.
– La muerte, un amanecer. Elisabeth Kübler-Ross. Luciérnaga, Barcelona 1993.
– Los niños y la muerte. Elisabeth Kübler-Ross. Luciérnaga, Barcelona 1992.
– Recuerda el secreto. Elisabeth Kübler-Ross. Luciérnaga. Barcelona, (Per a nens).
– Morir es de vital importancia. Elisabeth Kübler-Ross. Luciérnaga. Barcelona 1995.
– Vivir cuando un ser querido ha muerto. Earl A. Grollman. Ediciones 29, Barcelona.
– El zen de la vida y la muerte. Philip Kapleau. Oniro.
– Aprendre a morir, aprendre a viure. Albert Parareda. Barcanova, Barcelona 2002.

Ús de cookies

Per poder millorar els nostres serveis, utilitzem cookies de tercers. Si continues navegant, considerem que acceptes la utilització. Més informació aquí. ACEPTAR